Vallvidrera: fang i asfalt.
Font: www.wikidiario.info
A Vallvidrera els problemes augmenten dia rere dia. Tal i com explica
Francesc Comulada, president de l’associació de veïns Mont d’Orsà, en
tema de carrers el barri es troba en una situació tercermundista. En els
últims set anys tan sols s’han asfaltat vint-i-cinc metres de carrer,
un rècord que cap barri de Barcelona estaria orgullós de lluir. A més,
els obstacles no acaben al paviment. Un cop han aconseguit sortir de
casa, els veïns es troben amb noves traves: transport públic nocturn
inexistent, manca d’equipaments per gent gran, insuficiència de zones
d’aparcament i cap pavelló esportiu cobert.
Francesc viu i pateix en primera persona totes aquests entrebancs.
Tots ells de necessitat bàsica, però a ulls de la regidoria del
districte de Sarrià-Sant Gervasi, impossibles de resoldre. Impossibles
de fet no, però no considerats prou importants com per ser atesos. Les
inversions que es fan al barri, com bé explica en Francesc, no responen
al que els cal als veïns. A tall d’exemple, ara tenen un nou camp de
futbol que, en realitat, ni l’han demanat ni els fa falta.
Vallvidrera-Tibidadabo-Les Planes està acostumat a ser ignorat, a no ser
escoltat, però ja n’ha tingut prou.
Així ho demostra l’augment de l’afluència a les reunions de veïns de
l’associació de Mont d’Orsà. En pocs mesos ha passat de quinze
assistents a més de setanta. Aquestes reunions han estat l’epicentre
d’un seguit de reivindicacions que han reforçat els vincles d’unió entre
tots els habitants de la zona. I com bé és sabut, la unió fa la força.
En una d’aquestes reunions, Francesc Comulada i Daniel de Simón van
proposar convocar una consulta pel dia 13 de març per decidir el tipus
d’organització més adient per Vallvidrera. Arribat el dia, a les nou del
matí Francesc arribà a la plaça per acabar de preparar els últims
detalls. Al llarg de la jornada l’aire es va anar perfumant de
determinació i desig d’independència, proba de la reafirmació del poble.
Van passar per les urnes més de 800 veïns. Un 98% d’ells van respondre
“sí” a la pregunta “Creieu que un govern des de la muntanya milloraria
la gestió i serveis de Collserola?”.
Gran ambient durant el dia del referèndum.
En Francesc va arribar a casa satisfet, content amb la participació i
pensant que a poc a poc està aconseguint el seu objectiu veïnal. Però
sap que la lluita tot just acaba de començar. La consulta ha suposat un
toc d’atenció per al districte, conscient ara que els veïns no creuen en
l’actual gestió. El problema potser rau en l’amplia extensió del
districte, amb barris molt diferents i de naturalesa diversa. I és que a
dalt, a la muntanya, reivindiquen una gestió pròpia, descentralitzada, i
que conegui i entengui les necessitats reals de cada zona.
En els últims dies s’ha fet un pas més cap endavant. S’està elaborant un document conjunt entre tots els
veïns
per recollir totes les necessitats d’equipaments i serveis. Aquest text
serà la base del pacte per Vallvidrera-Tibidabo-Les Planes a l’hora de
dur a terme les reformes reals.
Desprès d’una reunió amb els veïns, el següent esglaó per a Francesc
serà aconseguir que l’alcalde de Barcelona assisteixi a la propera
trobada entre les associacions del barri i la regidora del districte.
Francesc sap ara que la seva lluita no és en va. Ja queda menys perquè
arribi el dia en què, malgrat la pluja, no pateixi per les sabates de
l’endemà.
