Informació publicada en la página 2 de la secció de Tema del día de l'edició impresa del dia 11 de octubre de 2010 a El Periodico de Catalunya
El jardí de Barcelona | DEBAT SOBRE EL FUTUR DEL BOSC METROPOLITÀ
Collserola serà el parc natural més singular i concorregut de la Península
La Generalitat haurà d'aportar d'entrada 718.000 euros i arribar als tres milions anuals el 2015
El 'pulmó barceloní' estrenarà abans del 28-N el seu nou rol amb dos milions de visites a l'any
Collserola té dos milions de visitants cada
any; una autopista, una línia de ferrocarril i cinc carreteres que la
travessen; un parc d'atraccions centenari; dos cementiris; dos
funiculars; uns 15.000 humans que viuen al seu interior; incomptables i
mítics berenadors, i una torre de comunicacions de dimensions
olímpiques. Ara, a punt d'incorporar la categoria de parc natural en el
seu DNI i la paternitat de la Generalitat en el seu llibre de família,
el pulmó barceloní comença una nova era, que té com a principal repte consolidar un model públic de defensa de la que
és, a la vista dels fets, la concentració forestal més peculiar de tot Espanya.
El decret que el Govern català ha d'aprovar en els pròxims dies, o hores (en qualsevol cas, abans de les eleccions), tanca una espera que ha despertat tot tipus de suspicàcies. Però al marge dels retrets més o menys merescuts, tots els implicats en el control de Collserola -els nou municipis que envolten el parc i la Diputació de Barcelona- coincideixen que l'entrada de la Generalitat era tan necessària com lògica. Fa tot just 10 dies, el consorci del parc va aprovar la modificació dels estatuts que facilita la incorporació del Govern i que estipula que el seu poder de decisió serà equivalent al de les altres dues parts quan iguali el que paga cada una d'elles, gairebé tres milions d'euros a l'any. D'aquesta manera, el pressupost destinat a conservar l'entorn passaria de sis a nou milions d'euros anuals. Si atenem a les promeses, la Generalitat aportarà durant el primer any 718.000 euros i arribarà als tres milions en un termini de quatre anys.
Marià Martí, director gerent del parc, reconeix que Collserola «no es podrà comparar amb cap altre parc natural del país, tant pels seus trets interiors (vegeu el gràfic) com per la quantitat de gent que l'envolta». Amb dos milions de visites a l'any, serà el parc més concorregut de la Península i el segon d'Espanya, darrere del Teide.
La incorporació de la Generalitat, a més d'augmentar en un 33% el pressupost, permetrà, segons Imma Mayol, regidora de Medi Ambient de l'Ajuntament de Barcelona, que Collserola «entri en la normalitat d'un espai protegit», és a dir, que s'aprofiti de tota la legislació que impera en qualsevol tros de terra qualificat de parc natural. El problema és que no hi ha un precedent de zona forestal que reuneixi les característiques del Tibidabo. El principal repte, segons la regidora de Sant Cugat Marta Subirà i el mateix Martí, serà salvar l'equilibri entre «la gestió natural d'un espai protegit i l'ús social del parc».
VESSANTS MALMESOS / La nevada del març va fer molt de mal. Els vessants segueixen plens d'arbres caiguts perquè el pressupost només va arribar per deixar transitables els senders. Tasques com aquesta són les que el Govern -i els seus milions- hauran de garantir. Martí considera que també és urgent «estructurar els punts en què ciutat i bosc es fonen i resoldre la línia de muntanya de Barcelona, és a dir, els accessos des de la capital», idea que comparteix la mateixa Ma-
yol. Pere Orriols, regidor de Medi Ambient de Sant Just Desvern, assegura que la Generalitat «no arreglarà d'un cop de ploma els problemes», però sí que «donarà força perquè la gestió no sigui tan complicada», a la vegada que permetrà, afegeix Martí, «regular el creixement urbà i sancionar les actituds
incíviques».
Martí Domènech, responsable d'Espais Naturals de la Diputació, assegura que la declaració de parc natural és «com si li donessin un Oscar a Collserola». Falta per veure si el guardó és a la millor pel·lícula o si es queda en uns tristos efectes especials.
és, a la vista dels fets, la concentració forestal més peculiar de tot Espanya.
El decret que el Govern català ha d'aprovar en els pròxims dies, o hores (en qualsevol cas, abans de les eleccions), tanca una espera que ha despertat tot tipus de suspicàcies. Però al marge dels retrets més o menys merescuts, tots els implicats en el control de Collserola -els nou municipis que envolten el parc i la Diputació de Barcelona- coincideixen que l'entrada de la Generalitat era tan necessària com lògica. Fa tot just 10 dies, el consorci del parc va aprovar la modificació dels estatuts que facilita la incorporació del Govern i que estipula que el seu poder de decisió serà equivalent al de les altres dues parts quan iguali el que paga cada una d'elles, gairebé tres milions d'euros a l'any. D'aquesta manera, el pressupost destinat a conservar l'entorn passaria de sis a nou milions d'euros anuals. Si atenem a les promeses, la Generalitat aportarà durant el primer any 718.000 euros i arribarà als tres milions en un termini de quatre anys.
Marià Martí, director gerent del parc, reconeix que Collserola «no es podrà comparar amb cap altre parc natural del país, tant pels seus trets interiors (vegeu el gràfic) com per la quantitat de gent que l'envolta». Amb dos milions de visites a l'any, serà el parc més concorregut de la Península i el segon d'Espanya, darrere del Teide.
La incorporació de la Generalitat, a més d'augmentar en un 33% el pressupost, permetrà, segons Imma Mayol, regidora de Medi Ambient de l'Ajuntament de Barcelona, que Collserola «entri en la normalitat d'un espai protegit», és a dir, que s'aprofiti de tota la legislació que impera en qualsevol tros de terra qualificat de parc natural. El problema és que no hi ha un precedent de zona forestal que reuneixi les característiques del Tibidabo. El principal repte, segons la regidora de Sant Cugat Marta Subirà i el mateix Martí, serà salvar l'equilibri entre «la gestió natural d'un espai protegit i l'ús social del parc».
VESSANTS MALMESOS / La nevada del març va fer molt de mal. Els vessants segueixen plens d'arbres caiguts perquè el pressupost només va arribar per deixar transitables els senders. Tasques com aquesta són les que el Govern -i els seus milions- hauran de garantir. Martí considera que també és urgent «estructurar els punts en què ciutat i bosc es fonen i resoldre la línia de muntanya de Barcelona, és a dir, els accessos des de la capital», idea que comparteix la mateixa Ma-
yol. Pere Orriols, regidor de Medi Ambient de Sant Just Desvern, assegura que la Generalitat «no arreglarà d'un cop de ploma els problemes», però sí que «donarà força perquè la gestió no sigui tan complicada», a la vegada que permetrà, afegeix Martí, «regular el creixement urbà i sancionar les actituds
incíviques».
Martí Domènech, responsable d'Espais Naturals de la Diputació, assegura que la declaració de parc natural és «com si li donessin un Oscar a Collserola». Falta per veure si el guardó és a la millor pel·lícula o si es queda en uns tristos efectes especials.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada