La Federació Catalana de Caça disposa d'entre 300 i 400 caçadors que
practiquen la captura d'animals utilitzant arc i fletxes. D'aquest grup
sorgiran els especialistes que en els pròxims dies portaran a terme, a
Barcelona, una prova pilot per reduir la població de porcs senglars de
Collserola, tal com avançava ahir aquest diari. El president de la
Federació Catalana de Caça, Paco Piera, assegurava que es tracta d'un
sistema fiable per portar a terme en espais de forta densitat urbana, ja
que “no crea alarma social, perquè és una activitat silenciosa”. A més,
considera que es tracta d'una pràctica eficaç si bé requereix per part
del caçador de molta concentració, paciència i destresa, ja que aquesta
pràctica exigeix que el tret sigui precís a zones vitals de l'animal i
moltes hores d'esperar fins que es descobreixi l'animal. Habitualment el
tir es dispara des d'una posició elevada i a uns 10 o 15 metres com a
màxim d'on es troba l'animal. “L'arc pot ser sovint més potent i segur
que una arma de foc, perquè disposa d'unes politges que permeten
disparar la fletxa amb prou força per abatre l'animal”, explica Piera.
Amb tot, el president de la federació diu que ara caldrà estar atent al
resultat de la prova, perquè “en cas que funcionés es podria ampliar a
altres zones de Catalunya molt castigades també per la presència del
porc senglar. Piera també explica que la pràctica d'aquest tipus de caça
passa molt desapercebuda, perquè el caçador es mimetitza amb el
paisatge i fins i tot s'impregna d'olors per evitar que la presa el
localitzi.
Piera va evitar concretar la prova pilot que es durà a
terme a Barcelona, ja que les dates i el nombre de caçadors estan
subjectes a estudi per part de la comissió formada per l'Ajuntament, la
Generalitat i el Consorci. Piera, però, creu que la prova podria comptar
amb uns 40 o 50 caçadors, tot i que no actuarien tots de manera
conjunta.
La prova pilot, que ha estat autoritzada per la direcció
general de Medi Natural de la conselleria d'Agricultura, Ramaderia,
Pesca, Alimentació i Medi Natural de la Generalitat, no ha estat ben
rebuda per part de les organitzacions animalistes. L'Associació en
Defensa dels Animals (ADDA) considera inacceptable que “en ple segle XXI
s'utilitzin pràctiques medievals que suposen una mort lenta i cruel de
l'animal”. ADDA fa responsable totes les administracions d'haver arribat
a una superpoblació de porcs senglars. L'associació aposta per altres
mètodes com l'esterilització de les femelles o el trasllat d'aquests
animals a altres indrets. Uns mètodes, però, que des del Consorci es
descarten per l'alt cost econòmic i perquè els animals que s'han
intentat traslladar acaben tornant allà on troben el menjar.
Silenci municipal
La
regidora de Medi Ambient de l'Ajuntament, Imma Mayol, ha rebutjat fer
declaracions. El PP, en canvi, considera que la situació demostra que
les campanyes d'informació a la població han fallat i que caldria
revisar-les.
Entre el consum i la incineració
Què fer amb el porc senglar un cop és mort?
La
Federació Catalana de Caça recomana la incineració de l'animal tot i
que són molts els porcs senglars que poden arribar cuinats a taula. El
president de la federació, Paco Piera, assenyala que d'acord amb les
recomanacions que els han fet arribar els responsables de la facultat de
Veterinària de la UAB, no aconsellen que es consumeixi el porc senglar
que es caça a Collserola, a causa, precisament, dels hàbits alimentaris
en aquesta zona.
El senglar és un animal omnívor que s'alimenta de
tot el que troba en qualsevol tipus de medi, ja siguin fruits, aglans,
cargols, rosegadors i també carronya. La presència de porcs senglars en
zones urbanes comporta que una de les principals fonts d'alimentació
d'aquests animals siguin precisament els contenidors de les
escombraries, on es poden trobar tot tipus de restes que els serveixen
d'alimentació. Per aquest motiu, “quan es captura un porc senglar, cal
eliminar-lo com un residu biològic, perquè, en aquest cas, és molt
difícil disposar de totes les garanties sanitàries que en requereix el
consum”, diu Piera.
L'altre destí és el plat. Abans i un cop
caçat, cal recollir mostres de cada animal per separat, correctament
identificats, i de diferents parts del cos, perquè una inspecció
veterinària determini si és comestible.
“Ja no baixen tant”
Virtudes Pérez
Manuel Serrano i la seva família a la
zona de matolls on fa anys es podia trobar una femella que els veïns van
batejar com a Mariana. Foto: ORIOL DURAN.
La decisió del govern de
permetre la captura controlada de porcs senglars amb arcs i fletxes ha
sorprès els veïns de Canyelles (Nou Barris) i Montbau (Horta-Guinardó),
dos dels barris més assetjats durant anys per aquests mamífers de morro
trencat. I no és que els veïns no es continuïn trobant de tant en tant
un porc senglar a pocs metres de casa. És que la situació està a anys
llum del que passava fa tres o quatre anys. “Va arribar un moment que es
va fer insostenible. Es van haver de fer campanyes a les escoles,
perquè la gent deixés d'alimentar-los”, expliquen fonts de l'associació
de veïns de Montbau. En aquest barri, els porcs senglar van arribar a
perdre la por a la gent. S'havien convertit en un veí més. Fins al punt
que, com recorda Justo Rodríguez, un avi de la zona, “anaven cada tarda a
un bar que hi havia al carrer Harmonia, perquè sabien que allà els
donaven menjar”.
L'associació de veïns va exigir mesures contra
els animals, perquè “espatllaven els jardins i s'havien convertit en un
perill per al trànsit”. Però a Justo els senglars no el molestaven. “Son
mansos. Un dia jo anava caminant i al meu darrere venia una femella amb
dues cries. No em van fer res”. La Roser Rodríguez, la seva filla, és
més contundent. “Venien amb normalitat fins que van començar a matar-los
a tots”, explica. Fa un any i mig, assegura, “van fer una batuda a les casetes blanques, a pocs metres dels jardins de Montbau, i des de llavors ja no baixen tant”.
L'associació
de veïns, però, matisa les declaracions de la dona i assegura que si
els senglars baixen menys “és perquè la gent pràcticament ja no els dóna
de menjar i perquè es fan més batudes a la muntanya”.
El barri de
Montbau, al peu de Collserola, té moltes zones verdes. Algun cop,
segons relaten alguns veïns, els animals havien travessat la ronda de
Dalt pel pas subterrani i havien arribat fins a la Vall d'Hebron. “Es té
constància que dos o tres van arribar fins a la plaça Lesseps”,
comenten. El Manel, que viu a les casetes blanques, no està
d'acord que es prenguin mesures per eliminar-los. “A mi no em molesten”.
Ara bé, reconeix que algun cop “un cotxe s'ha endut algun ensurt i que
el bus 10 també ha tingut problemes amb ells”.
Al barri de
Canyelles l'afluència de senglars també ha baixat. El Manuel Serrano
caminava ahir amb la seva dona i la seva filla per una zona de matolls
en direcció a Torre Baró. “Ara no n'hi ha tants, però aquí mateix fa
quatre o cinc anys era habitual trobar-hi una femella amb les seves tres
cries. Li van posar Mariana i la gent venia a donar-li menjar”. La
troba a faltar.
