El "poblet gal" de la muntanya


A PEU DE BARRI | VALLVIDRERA, EL TIBIDABO I LES PLANES. LA RADIOGRAFIA | POBLACIÓ 4.295 IMMIGRANTS 11,5%. SUPERFÍCIE 11,52 KM2

Vallvidrera s'erigeix com el 'poblet gal' de la muntanya

El barri i el districte recuperen el diàleg gràcies a un pla de futur a 10 anys vista

Collserola tanca un mandat marcat per un referèndum per separar-se de la ciutat

Dilluns, 2 de maig del 2011

CARLOS MÁRQUEZ DANIEL
BARCELONA
El desànim del barri de Vallvidrera, el Tibidabo i les Planes és un sentiment que només aflora quan es pregunta. El veí diu meravelles del lloc. Se sent d'aquí, de la muntanya, i en gran mesura és conscient que ell és l'hoste entre tanta natura. El mandat que finalitza el 22 de maig, tot i això, haurà estat el de l'explosió d'aquest sentiment de pesar que no és res més que un mal encaix a la gran ciutat; un inconformisme que ha convertit Vallvidrera en una mena de poblet gal, amb la circumstància que aquí el romà és l'autoritat de Barcelona.

zoomVista de Vallvidrera amb el Tibidabo i la torre de Collserola al fons
Vista de Vallvidrera amb el Tibidabo i la torre de Collserola al fons joan cortadellas

Edició Impresa

Edició Impresa

Versió en .PDF

Informació publicada en lapágina 28 de la secció de cv Gran Barcelona de l'edició impresa del dia 02 de maig de 2011VEURE ARXIU (.PDF)

PDF

Edició Impresa

.PDF

El paisatge, els dos o tres graus menys de temperatura, l'absència de grans edificis o de ciclistes en Bicing. Tot a Vallvidrera sembla diferent, passa a una altra velocitat. En aquesta peculiaritat va néixer el disgust. Els veïns van començar a sentir la necessitat de gestionar el seu propi futur sense dependre del funcionariat que, des del districte de Sarrià-Sant Gervasi, s'encarrega de dictar què ha de passar a Collserola i que no. «Després de molts anys de sentir-nos oblidats, vam començar a pensar que el millor lloc des d'on administrar la muntanya és des de la muntanya, i no pas des d'un despatx al costat de la plaça de Sarrià», resumeix Francesc Comulada, membre de l'associació de veïns Mont d'Orsà.
De la teoria van passar a la praxi. Sense cap més ajuda que una taula, unes cadires i nombrosos voluntaris, els ciutadans van organitzar una consulta popular en què preguntaven als residents sobre la possibilitat de desvincular-se de la batuta de Sant Jaume. I 864 persones es van acostar a les urnes, 851 de les quals, el 98,5%, van donar el  a la independència simbòlica i impossible de Barcelona. La satisfacció estava més que justificada, tenint en compte que hi havia participat el 38,75% del cens electoral, molt per sobre del 20% de barcelonins que van opinar sobre l'autodeterminació de Catalunya o del 12,2% que van jutjar la reforma de l'avinguda de la Diagonal.
UN PROBLEMA D'EMPATIA / El que estava a debat no era tant un problema econòmic -l'ajuntament defensa que la inversió s'ha multiplicat per 14 en tres anys- com d'empatia. Comulada no dubta de l'esforç municipal, però es queixa que el pressupost es gasta «sense consultar els veïns i en coses que ningú ha sol·licitat». El problema, doncs, és més una falta de diàleg que un abandonament administratiu.
El referèndum va fer saltar les alarmes al districte. Pocs dies després d'aquell 13 de març del 2010 i amb Collserola encara sota els efectes de la nevada, la regidora Sara Jaurrieta va començar a mobilitzar tothom que tingués alguna cosa a dir sobre el barri: polítics, veïns i comerciants. Va néixer una comissió de treball que al desembre va presentar un document que, sota l'ambiciós títol de Pla de futur 2010-2020, pretén ser el full de ruta que alleugi allò que Jordi Hereu va qualificar com a «compte pendent amb Vallvidrera» en una visita a mitjans del 2009.
El text toca tots els aspectes que poden afectar la vida de qualsevol barri, des de la mobilitat o els equipaments, fins a la seguretat, el comerç i l'espai públic. Ningú pot negar les bones intencions del districte, però segons els veïns aquest acord hauria d'haver arribat al començament del mandat i no ara que s'acaba, «quan és fàcil anar fent promeses». Així ho veu Comulada: «Estem contents perquè per fi se'ns escolta després de tants anys. Però ens deixa una mica inquiets que s'hagi redactat quan queda tan poc per a les eleccions. El més important vindrà ara, quan han de començar a aplicar-ho tot, siguin els uns o els altres».
MOBILITAT COMPLICADA / Vallvidrera manté moltes coses del que va ser, tant de bones com de dolentes. Es va annexionar a Sarrià el 1890 i a la gran metròpolis el 1921, quan va perdre el títol oficial de poble malgrat que a l'entrada manté el cartell de carretera que un troba quan arriba a qualsevol localitat independent. Encara avui, molts dels seus carrers estan sense asfaltar, el comerç tracta de tu, es parla, igual que en altres barris com el Carmel, de «baixar a Barcelona» i es respira un cert aïllament, tant físic com mental, de la resta de la capital. De fet, els tres principals problemes tenen molt a veure amb el passat: la mobilitat, inclosa l'escassetat d'aparcament, el transport públic i la necessitat de més equipaments, com un recinte tancat on els nens puguin fer esport a l'hivern, quan les temperatures s'acosten als zero graus.
El repte per al següent mandat serà intentar aprofundir en aquesta renovada tot i que encara fràgil relació entre els veïns i l'ajuntament. Si és el PSC el que restaura la confiança, el diàleg es construirà sobre el rancor que s'ha sembrat aquests últims anys però amb el valor afegit d'haver redactat un pla de futur que agrada al ciutadà. Si és CiU, està per veure si fa seu el projecte o, si per contra, prefereix convertir-se en el nou romà.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Recordant Espriu

Recordant Espriu