Vet aquí una vegada no fa gaire temps en un poble dalt de la muntanya, que fa molt de temps va ser independent i sobirà i que ara pertany a Sarrià-Sant Gervasi . Hi havia un parell de Llebrencs trempats i eixerits que tips i farts que els enderroquessin les masies del poble i es gastessin els seus calers en coses que no volien van decidir fer un parell de pancartes per mostrar el seu descontent. Peró ai las!!! en menys d'una hora els sicaris de l'ajuntament les van arrecar silenciant els seus neguits. Els dos llebrencs tristos ja no sabien com expressar el que volien; la regidora mai els escoltava i les reunions amb el districte només servien per perdre el temps. Van tenir una idea!!! havien sentit per la ràdio i el televisor que si preguntaves per les obres de Barcelona tot eren flors i violes i t'ho explicarien tot i tot. Però Vallvidrera no hi sortia per enlloc, cap obra, cap maldecap. "Por Vallvidrera no me sale". Peró no estaven sols...
Dies després es van trobar amb més d'una vuitantena de llebrencs i llebrenques tant tips i farts com ells.No estaven solets I les pancartes van començar a apareixer pertot el poble, tothom en volia.
Així va ser com un cop l'ajuntament arrencar dues pancartes i en van apareixer centenars i centenars... Conte contat acaba de començar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada