Xerrada Debat amb el professor de la UPF Albert Sales aquest dimecres al vespre!

L'Assemblea de Joves de Vallvidrera convoca una concentració pel Nit Bus el vespre del 28 d'abril

Aquí en teniu el cartell de la convocatòria:

I aquí els arguments que han estat repartint pels comerços i que han fet signar més de mig miler de veïns i veïnes dels barris de Collserola:

Podeu trobar més informació sobre la convocatòria aquí.

16 de maig: Presentació UCFR - Sarrià Sant Gervasi amb Betran Cazorla i Aitor Hernandez Carr

El proper divendres 16 de maig a les 18:30h Unitat Contra el Feixisme i el Racisme - Sarrià Sant Gervasi es presenta amb una xerrada al Teatre de Sarrià (a 2 minuts de la Plaça de Sarrià).

Serà amb dos convidats de luxe: en Bertran Cazorla, de professió periodista expert en ultradreta i llicenciat en Ciències Polítiques, Història Contemporània i Economia Política per la Universitat de Friburg i Aitor Hernandez Carr, doctor en polítiques públiques i transformació social, investigador del CIDOB, l'IGOP i d'altres organismes i expert en PxC i moviments de dreta radical britànics i catalans.

Hi esteu tots convidats!
Podeu trobar més informació d'UCFR Sarrià Sant Gervasi aquí: https://www.facebook.com/UCFRsarria o per correu ucfrsarriastgervasi@gmail.com




Què és Unitat Contra el Feixisme i el Racisme?

Unitat contra el feixisme i el racisme va sorgir l’estiu de 2010 arran de l’anunci que Plataforma per Catalunya (PxC), un partit feixista disfressat de demòcrata, es presentava a les eleccions autonòmiques de novembre 2010.

Els objectius d’UCFR són frenar les manifestacions feixistes i xenòfobes i evitar que els plantejaments feixistes entrin en les institucions de representació política.

UCFR aplega sensibilitats molt diverses i treballa en assemblees i grups de treball. No supleix la tasca de les ONG i de les associacions de base. Ben al contrari, el paper d’UCFR és el d’enxarxar tots aquests col·lectius, de manera que cadascun pugui ser més efectiu en el seu àmbit i que, junts, puguin dur a terme campanyes conjuntes.

UCFR compta amb grups locals autogestionats que, alhora, promouen l’enxarxament dels que, en el seu territori, ja estan compromesos en la lluita contra el feixisme, el racisme i la xenofòbia. Així fem visible l’amplitud d’aquest front unitari i convidem tothom qui ho vulgui a afegir-s’hi.

UCFR du a terme un treball de sensibilització i mobilització. Sensibilització en dos vessants, la refutació dels tòpics xenòfobs i el desemmascarament del veritable caràcter feixista de PxC (ja que la immensa majoria dels seus votants no són realment feixistes i els voten enganyats).

Les mobilitzacions de rebuig es centren en aquells municipis i barris on aquest grup té o pot tenir més incidència. UCFR no comparteix el criteri que parlar dels grups feixistes equival a fer-los propaganda. Just al contrari, per fer front al problema, és imprescindible abordar-lo i fer ben patent el perill que representa.

UCFR es finança amb les aportacions de les entitats i persones adherides.

En quin context treballem?

Arreu d’Europa creix el discurs d’extrema dreta, que es beneficia de la crisi econòmica i la retallada de l’estat del benestar. PxC ha aconseguit d’introduir-se en els ajuntaments catalans gràcies a un discurs polític basat únicament en l’atac a la població immigrada i a l’islam, presentant-los com els perills que amenacen el nivell de benestar de la població autòctona.

Aquest discurs està quallant força a causa de les gravíssimes retallades socials i la taxa d’atur que estem patint, i està proporcionant vots a l’extrema dreta. No podem menystenir aquest avenç del discurs feixista perquè així no l’eliminarem.

Alguns partits catalans i espanyols (com arreu d’Europa) han iniciat un camí de seguidisme del discurs xenòfob i racista, per tal de no perdre el vot de certs col·lectius i de guanyar-ne de nous. Aquest camí és perillosíssim perquè legitima els plantejaments feixistes i pot dur a un reforçament del vot cap a formacions netament feixistes, que utilitzen el joc democràtic per guanyar poder polític. Això és el que ha passat a França, on les propostes xenòfobes de Sarkozy han provocat que el Front Nacional es consolidés com a tercera força política.

Vèncer el feixisme en la seva arrel és el pas imprescindible per afeblir desviacions xenòfobes d’altres partits. Per aquesta raó UCFR concentra l’esforç a impedir que PxC i les opcions clarament feixistes o “identitàries” tinguin cap pes en les institucions polítiques. Altres col·lectius estan fent una tasca molt eficient per combatre els trets racistes d’alguns partits parlamentaris.

La situació actual té un precedent nefast. Als anys trenta, una altra crisi econòmica va afavorir l’augment de la ideologia feixista a Alemanya, Itàlia i l’Estat espanyol. Amb les conseqüències que tots coneixem.

UNITAT CONTRA EL FEIXISME I EL RACISME

UCFR és un moviment ampli, format per centenars d’entitats, col·lectius i associacions adherides, amb l’objectiu comú de fer front al creixement del feixisme i el racisme a casa nostra.

Cadascú treballa des de la seva entitat, en àmbits molt diversos (cultural, veïnal, sindical, social, polític, esportiu…), però tots coincidim en la necessitat de construir un espai, amb uns mínims comuns, per divulgar àmpliament la veritable naturalesa del feixisme, un perill que és entre nosaltres i amenaça amb destruir la convivència, fomentant l’odi des de premisses falses i populistes.

Unitat contra el feixisme i el racisme (UCFR) funciona com una xarxa, de manera que tots puguem comunicar-nos amb rapidesa i sense jerarquies, facilitant l’autogestió dels grups de treball que puguin anar sorgint i que cadascú continuï treballant a l’àmbit que li és propi, però en contacte amb qui ho fa en un altre sector.

Tots els fronts són necessaris en la lluita contra el feixisme, tant la feina del dia a dia als barris o a l’educació, com la tasca de sensibilització i divulgació; tant la denúncia com l’acció institucional… Calia, però, un moviment unitari per poder mostrar quan convé que som molts i moltes i que plantem cara amb fermesa al feixisme i al racisme, una xarxa basada en la suma d’esforços per fer possible multiplicar els resultats.

DEL LOCAL AL GLOBAL

El problema del feixisme existeix a molts nivells, des dels carrers i els barris fins al context internacional.

UCFR també abarca des del local fins al global.

A l’àmbit internacional, UCFR està enxarxada amb moviments diversos arreu d’Europa, i fins i tot més enllà. Tenim relacions solidàries amb Unite Against Fascism a Gran Bretanya, amb el moviment unitari contra el racisme i el feixisme a Grècia, entre d’altres.

Un bon exemple va ser la jornada d’acció contra els neonazis, el 19 de gener de 2013, convocada pels moviments grecs, quan hi va haver accions i protestes, grans i petites, a dotzenes de ciutats, de països molt diversos, des d’Oslo fins a Sydney, i des de Moscú fins a Chicago.

La feina principal, però, és fa molt més a prop de casa. UCFR funciona principalment mitjançant els seus grups locals, que treballen a diferents barris, ciutats o comarques, en conjunció amb altres entitats i en funció de les necessitats locals. Pots veure una llista d’aquests grups a http://unitatcontraelfeixisme.org/comarcals

Si vols participar en un d’ells, només cal posar-te en contacte. I si no hi ha un grup prop d’on vius, et podem ajudar a crear-ne un. Si ets de Sarrià Sant Gervasi, posa't en contacte amb nosaltres al correu: ucfrsarriastgervasi@gmail.com.

VOLS PARTICIPAR-HI?

Per a més informació i per a adhesions:

info@unitatcontraelfeixisme.org
Web: www.unitatcontraelfeixisme.org
Facebook: www.facebook.com/unitatcfr
Twitter: twitter.com/UnitatvsRacisme

Vallvidrera té un 55% de dones a l'atur, una de les dades més elevades de Barcelona

EUROPA PRESS

Les dones són el 50% de les persones ocupades però protagonitzen un 30% d'alts càrrecs

   Els barris barcelonins de Sant Gervasi-La Bonanova i Pedralbes són els que tenen una taxa més elevada de dones en atur, amb un 56,2% i un 55,8%, respectivament, segons revela l'estudi del Consell Econòmic i Social de Barcelona (Cesb) 'Dones i mercat de treball a Barcelona', presentat aquest divendres en roda de premsa.

   A aquests dos barris els segueixen Sarrià (55,6%), Les Tres Torres (55,2%) Vallvidrera (55%), El Tibidabo (55%), Les Planes (55%) i Sant Gervasi-Galvany (54,1%), tots ells de districte de Sarrià-Sant Gervasi; a la cua de la llista de dones en atur, se situen els barris de La Marina del Prat Vermell (35,8%), El Raval (37,4%), Gòtic (41,5%), Torre Baró (41,5%) i Vallbona (41,6%).

Europapress

Sant Gervasi-La Bonanova i Pedralbes són els barris de Barcelona amb més dones en atur

  

 La representant de Foment del Treball al Cesb, Yesika Aguilar, ha atribuït aquestes dades al fet que en els barris de Sant Gervasi-La Bonanova i Pedralbes hi ha "més dones entre la població activa, per tant la crisi i la destrucció d'ocupació els ha afectat més", i al fet que en els barris que es troben a la cua hi ha més presència d'homes al mercat laboral, sobretot immigrants.

   L'informe també revela que la crisi "ha empès les dones a incorporar-se al mercat de treball" per sustentar les seves famílies: amb la crisi s'ha incrementat un 5% la presència de les dones al mercat laboral mentre que la dels homes ha caigut un 14%.

   "S'ha produït una feminització del treball precari, especialment el parcial", ha afirmat el representant d'UGT al Cesb, Juanjo Casado, que ha alertat que aquest fenomen culminarà a llarg termini en una reducció de les pensions, que són un 42% inferiors en el cas de les dones.

   Malgrat que la presència dels homes barcelonins al mercat laboral ha caigut i la de les dones ha augmentat, elles segueixen mantenint el rol protagonista a casa, liderant els permisos de maternitat i les excedències per cuidar d'un fill o familiar malalt.

   De fet, només l'1,6% dels permisos de maternitat van ser exercits per un home l'any passat a Barcelona: "És evident que la conciliació laboral afecta sobretot les dones i es necessiten mesures urgents per ajudar-les".

BRETXA SALARIAL

   L'informe posa de manifest que la bretxa salarial entre els homes i les dones barcelonines és del 25%, una xifra que s'ha mantingut estable des del començament de la crisi, el que evidencia una "consolidació de les diferències salarials" per qüestió de gènere, ha valorat Casado.

   Malgrat que les dones representen la meitat de la població activa de Barcelona, protagonitzen un 30% dels llocs directius, cosa que reflecteix que "encara hi ha un important desequilibri de la presència de dones en els òrgans de presa de decisions", segons ha dit el representant de CCOO al Cesb, Vicenç Tarrats.

   A més, les dones són les més afectades per l'atur de llarga durada --el 77,8% de les estan en atur porta més de dos anys sense feina--, una situació que s'agreuja en el cas de les que no tenen estudis, mentre que la taxa es redueix al 30% entre les que tenen estudis superiors.

Seguim, seguirem: Avui dimecres nova jornada de mobilitzacions a les 19h a FGC Sarrià. Vine!

Durant 14 jornades de mobilització, entre desembre i març, milers de persones, veïnes de Barcelona ciutat i de l'Àrea Metropolitana de Barcelona han protestat davant l'enèssim increment del preu del transport públic, molt per sobre del de l'IPC.

Aquestes protestes han estat convocades per la Plataforma STOP PUJADES, amb el suport de més de 100 entitats socials, culturals i sindicals del país.

Dijous 13 de març, el Ple del Parlament -en el marc de la Moció sobre l’increment de les tarifes del transport metropolità i el finançament del transport públic- va votar, per unanimitat, reconsiderar a la baixa les tarifes 2014 del transport públic.

Aquesta petició es suma a les mocions fetes per l'Ajuntament de Barcelona, pel Ple del Consell de l'AMB i per les d'una trentena de municipis més, demanant la retirada de les tarifes 2014. A més a més, 106 càrrecs electes han firmat una declaració en el mateix sentit.

El pronunciament de tots els estaments institucionals en una sola direcció i l'actual conjuntura econòmica per a moltes famílies sol·licita gestos polítics urgents i de responsabilitat. 

La Plataforma STOP PUJADES seguirà manifestant-se a carrers i estacions, mentre no es produeixi una resposta política i real a una reivindicació que uneix milers d'usuaris i usuàries del transport públic des de fa 80 dies.

STOP PUJADES DEL TRANSPORT PÚBLIC!

PER UN SERVEI PÚBLIC DE TRANSPORT AL SERVEI DE LA CIUTADANIA!

https://www.facebook.com/StopPujades

Avui dimecres, xerrada de la Plataforma Aturem el Fracking: a les 19h al Centre Cívic.

QUÈ ÉS EL FRACKING?

La fracturació hidràulica o fractura hidràulica (en anglès “hydraulic fracturing” o “fracking”) és una tècnica per possibilitar o augmentar l’extracció de gas i petroli del subsòl. El procediment consisteix en la injecció a pressió d’algun material en el terreny, amb l’objectiu d’ampliar les fractures existents en el substrat rocós que tanca el gas o el petroli, afavorint així la seva sortida cap a l’exterior. Habitualment el material injectat és aigua amb sorra i productes químics, encara que ocasionalment es poden emprar escumes o gasos.

Clica aquí per veure-ho ampliat: http://aturemfracking.files.wordpress.com/2012/12/fracking-diagramweb1.jpg?w=990

A causa de l’augment del preu dels combustibles fòssils, que ha fet econòmicament rendibles aquests mètodes, s’està popularitzant la seva ocupació en aquests últims anys , especialment en els Estats Units d’Amèrica.

Existeix una gran controvèrsia sobre el perill mediambiental derivat d’aquesta tècnica, ja que a més d’un enorme consum d’aigua, és habitual que juntament amb la sorra s’incloguin multitud de compostos químics, la finalitat és afavorir la fissuració o fins i tot la dissolució de la roca, i que contaminen tant el terreny com els aqüífers subterranis (veure apartat de notícies per a consultar accidents relacionats).

Clica aquí per veure'l ampliat: http://aturemfracking.files.wordpress.com/2012/12/cartografia-fracking.jpg

Font: http://aturemfracking.wordpress.com/

Mapa del fracking a Catalunya. Font: L’accent

Barcelona, quan la desigualtat es fa insuportable

Entre el barri de Pedralbes i el de Ciutat Meridiana disten poc més de 13 kilòmetres de distància que, segons el google maps, podríem fer en 15 minuts i escaig de temps si anéssim en cotxe. No obstant això, entre aquests dos barris, ubicats en la mateixa ciutat, existeix un abisme social que s’està fent, any rere any, insuportable. Segons les dades de 2013 del Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona, un habitant de Pedralbes té una renda 6,5 vegades superior a la d’un de Ciutat Meridiana, o bé 6 vegades superior a la d’un de Trinitat Nova o de la Zona Franca, per posar altres dos exemples. Existeixen moltes altres dades que indiquen la preocupant consolidació d’aquesta Barcelona dual. Fa alguns mesos, per exemple, investigadors del projecte europeu Sophie advertien de que la diferència d’esperança de vida entre els residents del barri de Sant Gervasi i el del Raval és actualment de 8 anys: mentre que al primer els seus habitants viuen de mitja uns 81 anys (una xifra una mica per sobre de la mitja europea), al Raval aquesta xifra es situava en els 73 anys (dada equiparable a països com Nicaragua, República Dominicana o l’Iran).



Però més enllà de les fredes xifres, aquesta bretxa social es tradueix en persones que afronten un dia a dia concret i totalment dispar i que en el cas dels barris més empobrits té a veure amb una vida marcada pels desnonaments (recordem que Ciutat Meridiana és el barri de l’estat espanyol on més execucions hipotecàries s’han produït), la creixent pobresa i l’autèntica supervivència. Una realitat, cal destacar, que afecta amb especial virulència a determinats col·lectius: joves, dones i persones immigrades. És un paisatge social que copsem de primera mà i de mil maneres als nostres carrers, i que és corroborat per tants professionals dels serveis socials que no fan més que repetir que es troben literalment “desbordats”. El que està clar és que, avui dia, néixer a diferents barris d’una mateixa ciutat com Barcelona pot implicar tenir trajectòries vitals totalment diferents.



Les causes de com hem arribat a aquesta fractura social tenen a veure amb la crisi, però van molt més enllà. Per una banda, és obvi que l’atur, la precarietat laboral o l’impacte de les retallades en serveis públics són especialment significatius a determinats indrets. Per posar només un exemple: a barris com la Zona Franca l’atur afecta a gairebé el 20% de la població, mentre que a d’altres, com a Vallvidrera, aquesta xifra és cinc vegades inferior. Per altra banda, existeixen elements molt més de fons, i que tenen a veure amb la manca de polítiques veritablement orientades a la inclusió social i a la redistribució de la riquesa.

El resultat de tot aquest escenari és molt preocupant: Barcelona, aparador per turistes de tot el món, camina progressivament cap a la creació de guetos en els que el conflicte social està més que servit i en el que multitud de persones no tenen garantides la seva existència diària. Quan a poc més d’un any es comença a parlar de les eleccions municipals de 2015, no sembla existir un altre debat més urgent que el de trobar mesures i polítiques concretes que posin fre a aquesta Barcelona cada dia més polaritzada.

Òscar Mateos

És professor de la Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés de la Universitat Ramon Llull. Escriu al bloc personal “Todo es posible”.

Link de l'article original: http://www.social.cat/opinio/barcelona-quan-la-desigualtat-es-fa-insuportable