Els barris de muntanya es coordinen davant del nou pla especial per Collserola

La Font del Gos és un dels barris a la frontera entre Barcelona i Collserola / http://www.totbarcelona.wordpress.com

Link original de la notícia: http://bcndistricte11.com
Més informació de Barcelona Districte 11 https://twitter.com/bcndistricte11

Mar Romero (@Mar_RomeroS) – Els dotze barris de Barcelona que fan frontera amb el Parc Natural de Collserola estan unint forces per avaluar els efectes del nou Pla Especial i coordinar-ne una resposta. Després d’una presa de contacte inicial, els barris han pres la decisió dereunir-se periòdicament a la FAVB per engegar una coordinadora i preparar dos actes de cara als mesos d’abril i de juny.

L’avançament del Pla Especial, que estableix les directrius generals de la nova ordenança urbanística, es va aprovar a finals de gener d’aquest any, i està a l’espera de sotmetre’s a un procés participatiu obert als veïns per tal d’acabar de definir-lo. Tot i així, Jordi Bigues, membre d’Esquirols de Sarrià, i Raül Ferrando, president de l’AAVV de la Font del Gos, coincideixen en què el procés participatiu deixa molt poc marge als veïns afectats per fer-se sentir.

Collserola limita amb cinc districtes de Barcelona i nou municipis

Respostes al Pla Especial

L’avanç del Pla Especial (PEPNat) es marca deu objectius, entre els quals trobem millorar les condicions ambientals i conservar la biodiversitat del Parc, aprofundir en la recerca de Collserola com a espai de coneixement o mantenir el patrimoni. Marià Martí, Director Gerent del Consorci de Collserola, explica a Districte 11 que un pla d’aquestes característiques era necessari, ja que el que estava vigent datava de l’any 1987 i no era “prou útil per donar resposta als reptes que té avui plantejat el Parc de Collserola”.

Les entitats dels barris fronterers, però, reben amb preocupació algunes de les propostes del Pla. “Pensem que el projecte no té un nord clar. Cal entendre que Collserola és un parc natural i tota la resta ha de supeditar-se a aquest objectiu, perquè si nó tot son retòrica de reunions icortines de fum per parlar de sostenibiltiat”, explica Bigues. El Pla també especifica que un dels objectius serà “millorar les condicions de les vores del parc (…), facilitar l’accessibilitat dels usuaris al parc i corregir el caràcter suburbà d’aquests espais“. Les fronteres entre el Parc i la ciutat sempre han estat conflictives, especialment en els espais urbanitzats fora d’ordenació, com ara La Font del Gos, Vallvidrera o Marquès de Sant Menat. Ferrando, de la Font del Gos, tem que el nou pla no sigui més que una “oportunitat per fer-nos fora”. Afegeix que els barris de muntanya de regulació especial han estat molt abandonats per l’Administració, doncs aquesta considera que “estem degradadant el Parc“.

Una altra línia conflictiva del l’avanç del Pla Especial és que proposa “establir un règim de gestió activa i directa basat en models de col·laboració públicoprivats“. Ferrando explicita la preocupació dels barris i de la coordinadora davant de la voluntat de fer del parc un espai “rentable”. Martí, Gerent del consorci de Collserola, hi veu en canvi l’oportunitat d’implicar agents privats “en benefici d’un bé comú que és el parc”. 

El conflicte urbanístic de Collserola

El Parc de Collserola no va ser declarat parc natural fins al 2010, després d’un llarg procés de reivindicacions per part d’entitats ecologistes i veïnals. Aquest canvi comportava la necessitat d’un Pla Especial que explicités la protecció del parc, un pla que no ha arribat fins ara. 

Entre el 2010 i el 2015, però, es va aprovar un projecte conegut com el projecte de les 16 portes que volia millorar la connexió entre la metròpoli i el Parc. La iniciativa ja va fer aixecar les veus dels veïns per la manca de participació dels afectats i pel fet que es posés aquest projecte sobre la taula abans que el redactat del Pla Especial. Es preveia que al menys una part de cada porta estigués acabada pel 2015, peròaquest objectiu no s’ha complert. 

L’actual avanç de Pla Especial no menciona les 16 portes ni altres debats urbanístics que afecten Collserola, com ara el túnel d’Horta o el possible pas de la MAT pel parc.

L’Oreneta, la contesa immobiliària més llarga

Catorze entitats s’oposen a la construcció d’una promoció de luxe de Núñez i Navarro a Collserola

DIARI ARA - CRISTIAN SEGURA

LINK DE LA NOTÍCIA

Pujant la muntanya des del monestir de Pedralbes hi ha una gran porta amb dues orenetes de ferro. L’estil del mur i la porta semblen neogòtic, com ho era el castell de l’Oreneta, de la família Tous, accionistes de la companyia metal·lúrgica La Maquinista. El castell va ser construït a finals del segle XIX i era una mostra del poder burgès d’aleshores. El castell va ser destruït durant la Guerra Civil i la porta de ferro, les dues orenetes i la casa del guarda són dels pocs vestigis que hi queden. Avui serveix d’entrada a Collserola però aviat podria ser el trofeu més preuat de Núñez i Navarro.

Núñez i Navarro és el dominador immobiliari de la Collserola de gamma alta. Des de la dècada dels 70, quan es va aprovar el Pla General Metropolità d’edificació i urbanisme, Josep Lluís Núñez va anar acumulant terrenys i edificis al peu de la serra de Collserola que amb els anys es convertirien en mines d’or. A l’àrea entre el cementiri de Sant Gervasi i l’escola Iese, a l’entorn de la ronda de Dalt, Núñez i Navarro ha construït tres grans promocions de residències de luxe.

La més important és la de la Torre Vilana, que està en fase d’ampliació, amb una vintena d’habitatges més. El preu de les cases a Torre Vilana oscil·len entre 1 i 2,7 milions d’euros, segons el portal immobiliari de l’empresa. Algunes d’aquestes operacions immobiliàries han sigut possibles gràcies a pactes amb l’Ajuntament de Barcelona. El consistori, durant el regnat socialista, havia acordat amb l’empresa permutes per mantenir intactes edificis emblemàtics a canvi de terreny edificable al límit de l’espai natural protegit de Collserola. El més emblemàtic d’aquests acords va ser el que va permetre la creació del Parc del Marquès de Sentmenat i l’establiment de l’escola de disseny Eina al Palauet de Sentmenat, que la família havia venut a Núñez el 1973.

Terrenys a canvi de dues finques

La situació es repeteix avui amb el Parc de l’Oreneta, i no és la primera vegada. A l’extrem est del parc, separat del gruix de l’espai verd pel carrer Gaspar Cassadó, hi ha una zona boscosa de l’Oreneta on l’Ajuntament vol permetre construir fins a 30 residències de luxe. L’acord, pendent de les al·legacions i de ser aprovat pel ple municipal, suposa que Núñez i Navarro, a canvi d’aquests 5.500 metres quadrats, cedeix a Barcelona dues finques a Sant Gervasi i a Horta. L’Ajuntament les reformarà per convertir-les en centres de servei públic.

Una portaveu del consistori insisteix que l’àrea urbanitzable “no està dins del parc”, tot i que al mapa públic que hi ha a la zona l’espai destinat a ser construït sí que hi apareix. El Parc del Castell de l’Oreneta, com es coneix actualment, va ser el resultat, a la dècada dels 80, de la fusió de dues finques, una propietat de la família Milà i l’altra la de la família Tous. Té 17 hectàrees de bosc i ha sigut objecte de diversos intents d’urbanització. Durant el franquisme la Creu Roja va intentar establir el seu hospital barceloní sobre les bases de l’antic castell. A la dècada dels 90 la Clínica Quirón va negociar amb l’Ajuntament la instal·lació de la seva seu al mateix lloc on ara es preveu edificar. Finalment, el 2002 es va decidir que la nova Quirón s’establiria en uns terrenys de Núñez i Navarro a la falda del Tibidabo gràcies a una permuta pactada amb el consistori.

Aquesta illa del Parc de l’Oreneta és sòl urbanitzable, se situa just al damunt del recorregut de la ronda de Dalt i ja havia estat cobejada per altres grups immobiliaris. Finalment, si es compleix la previsió del govern municipal, a la tardor serà adjudicada a Núñez i Navarro. El principal obstacle és l’oposició veïnal. La plataforma Salvem l’Oreneta rep el suport de la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona, de la Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola i de dotze entitats veïnals més. L’objectiu de la plataforma és recollir signatures ciutadanes contra el projecte fins al 8 de setembre, quan acaba el termini per presentar al·legacions. Eulàlia Marquès, portaveu de la plataforma, calcula que en un mes ja han aconseguit gairebé 400 suports.

Núñez i Navarro no vol comentar el projecte perquè encara no s’ha aprovat. La plataforma és especialment crítica pel fet que torni a ser aquesta empresa qui edifiqui en espais verds de Sarrià - Sant Gervasi. S’hi afegeix el fet que Josep Lluís Núñez i el seu fill, principals accionistes de Núñez i Navarro, van ser condemnats el 2011 a sis anys de presó cadascun per suborn i falsedat documental amb Hisenda, tot i que el Tribunal Suprem va reduir la condemna posteriorment a dos anys i dos mesos. L’Ajuntament, de moment, evita respondre si hi ha espais alternatius per canviar amb l’empresa i si hi ha algun protocol que reguli les negociacions de l’administració local amb persones condemnades per frau públic.

Així s’ha dissenyat el traçat de la MAT per Collserola

Red Eléctrica guarda en un calaix el plànol de la línia a l’espera que es desencalli la de

Santa Coloma de Gramenet

                                                                         Clica a la imatge per ampliar-la

 DIARI ARA

ALBERT SOLÉ

Red Eléctrica de España (REE) considera estratègic, per reforçar energèticament la ciutat de Barcelona i l’àrea metropolitana, unir Santa Coloma de Gramenet i Sant Just Desvern amb una línia de molt alta tensió (MAT) aèria per Collserola. ¿Però per on passaria? Aquest és un dels secrets més ben guardats per l’operador del sistema elèctric (REE era una empresa pública i ara l’Estat en té el 20% de les accions), conscient que el projecte pot generar tant o més rebuig social que la MAT de Girona, perquè en aquest cas travessa el Parc Natural de la Serra de Collserola.

L’ARA ha tingut accés al plànol oficial de REE que l’empresa va elaborar fa una mica més d’un any, el juny del 2013, per a l’estudi d’impacte ambiental d’aquest tram, tot i que Red Eléctrica ha negat a aquest diari que n’hagin elaborat cap. Asseguren que només estan en converses amb els diversos ajuntaments afectats per discutir el traçat.

Pendent de la moratòria

El plànol a què ha tingut accés aquest diari és molt detallat, marca on està previst construir cadascuna de les 35 torres -que a Girona tenen 70 metres d’alçada- i especifica totes les zones protegides, com la reserva natural parcial de la Font Groga, les àrees d’interès faunístic, les espècies de flora d’interès i els boscos singulars. Al mapa també apareixen les altres línies d’alta tensió (220, 110 i 66 kV) que ja travessen el parc natural. Una de les poques persones que ha pogut veure aquest plànol es pregunta per què REE no aprofita el passadís obert per a la línia de 220 kv. I és que una línia de la potència de la MAT té unes servituds importants -per allà on passa s’ha d’eliminar la vegetació per evitar incendis- i, tal com està dissenyada ara, no es podrien aprofitar les servituds de les línies existents.

El polèmic tram de la MAT per Collserola està inclòs en la planificació energètica de l’Estat 2012-2020, però arran de la crisi el 2012 el govern espanyol, amb una moratòria, va aturar tots els projectes. Amb tot, alguns avancen en la tramitació, com el de Collserola. Dos anys després, el ministeri d’Indústria continua sense prendre cap decisió. En canvi abans de la moratòria sí que es va aprovar la transformació de la línia entre Sentmenat i Santa Coloma de Gramenet de 220 kV a 400 kV (MAT) i construir-hi una subestació, tot i que divendres Europa va renyar Espanya per la tramitació deficient del projecte. La Generalitat ja va explicar a l’ARA al maig que no tindria sentit fer aquesta obra si després REE no volgués allargar la MAT fins a Sant Just Desvern per Collserola. El Govern i els 36 municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona ja han dit que no és necessària.

La subestació de Santa Coloma, que ja té tots els permisos, es va començar a construir el dia de Sant Jordi d’aquest any, però l’Ajuntament va aconseguir una treva fins després de l’estiu. REE va enviar una contraproposta a finals de juny -manté la subestació al costat del cementiri, i només mou alguna torre de lloc-, que l’alcaldessa Núria Parlon qualifica de “presa de pèl” .

Des del Consorci del Parc Natural de Collserola -ens públic- expliquen a l’ARA que no tenen gaire informació oficial sobre la MAT que travessaria el parc natural, i que ningú els ha ensenyat aquest plànol. “Això de la MAT per Collserola és com el Guadiana, apareix i desapareix de tant en tant”, afirma Marià Martí, gerent del consorci. Tot i que l’ens encara no s’ha pronunciat formalment, no els fa gaire gràcia el projecte, sobretot perquè segurament toparia amb moltes de les normatives ambientals del pla especial. El Parc de Collserola es regeix per un pla especial redactat el 1987 que encara no té en compte la declaració de parc natural del 2010. Per això s’està redactant l’avantprojecte del nou pla, que estarà acabat a finals d’any i que regularà les línies elèctriques. L’únic que sap del cert el gerent del consorci és que el 2011 REE va demanar permís per construir la subestació de 400 kV de Sant Just Desvern en terrenys que pertanyen al parc natural, i que els hi van desaconsellar. Ara Red Eléctrica medita si repotenciar la subestació de 220 kV que ja funciona a Sant Just.

La UE toca el crostó a l’Estat

Dijous la direcció general de Medi Ambient de la Comissió Europea (CE) va anunciar que havia obert un procediment sancionador al govern espanyol pel traçat de la MAT entre Sentmenat i Santa Coloma de Gramenet. La CE qüestiona la transformació de la línia en una de molt alta tensió perquè, “abans d’autoritzar un projecte, haurien d’haver-se assegurat que s’ha fet l’estudi d’impacte ambiental corresponent”. La resposta de REE és que la línia ja va passar l’estudi ambiental quan es va construir, fa 40 anys. Però en temps de la dictadura franquista les lleis ambientals de l’Estat no tenien res a veure amb les que marca actualment la UE. La Comissió Europea es va fer seus els arguments de l’Ajuntament de Santa Coloma per obrir l’expedient a Espanya: “Aquesta línia pot tenir efectes significatius en el medi ambient i també en les persones. Cal tenir en compte que la línia elèctrica, que transportarà molta més potència, creua una de les regions més poblades d’Espanya, l’àrea metropolitana de Barcelona”. L’Ajuntament va fer servir el mateix argumentari en el recurs al Tribunal Suprem el 2012, que va ser rebutjat al cap de tres mesos.

Font: http://www.ara.cat/premium/societat/Aixi-dissenyat-tracat-MAT-Collserola_0_1174682570.html?FB19

Veïnes de Collserola denuncien manca de participació en un projecte que s'aprova en pocs dies

DANI FONT / @LA_DIRECTA | 11/02/2014

El Passeig de les Aigües (també conegut com a Camí de les Aigües) voreja la ciutat de Barcelona endinsant-se en el parc de Collserola. Diversos projectes municipals han anat donant forma al recorregut, unint les parts separades d'aquest. Una nova proposta, que suposa la construcció d'una passarel·la de gairebé 150 metres, pretén unir el cinquè i el darrer tram del recorregut que afecta el barri de Sant Genís dels Agudells, del districte barceloní d'Horta - Guinardó.

Moltes de les iniciatives han estat contestades per veïnes i ecologistes d'ençà que l'any 1996 comencen les propostes d'actuacions al Camí de les Aigües. Un projecte recollit en el Pla Especial del Parc de Collserola pretenia que tot el recorregut fos en una cota fixa, destruint tot allò que fes falta per fer-ho possible. En Juli Fontoba, veí del barri i membre d'un òrgan participatiu com és el Consell Consultiu del Parc Natural de Collserola (CCNPC), comenta que “la lluita ecologista de finals dels noranta va donar com a fruit l'abandonament de la cota prefixada i que la nostra proposta d'anar relligant-la amb els camins i carreteres ja existents foren tingudes en compte, minimitzant notablement els impactes que representava aquella agressió”. Ja aleshores, les persones implicades en aquella lluita van demanar reiteradament a les administracions que se'ls informés i poder participar en qualsevol projecte nou. Malauradament no ha estat així. “El mateix president del CCNPC, en Marià Marti, que es va comprometre a informar de tota novetat relativa al tram de la Carretera de les Aigües al seu pas per St. Genís dels Agudells, ha ocultat informació i ha mentit”, lamenta en Juli, que afegeix que els representants dels districtes i dels municipis que envolten Collserola no assisteixen als consells i que ni tan sols s'excusen per no fer-ho.

D'acord amb l'acta de l'estiu passat, a les veïnes se'ls hi va prometre que serien informades de qualsevol projecte, quan de fet aquest ja estava en marxa, i que podrien fer les seves aportacions i demandes. “Se'ns ha ocultat informació expressament i avui ens trobem amb el fet que ja es troba aprovada la major part de l'obra i que en pocs dies finalitza el termini d'al·legacions del macropont de 144 metres de llargària. Si els membres del consell, tot i demanar-ho, no són informats, què no passarà amb els veïns?” es pregunta en Juli.

“El que està aprovat és que per sobre del centre esportiu Vall Parc, la carretera de les Aigües anirà descendint, endinsant-se a la fondalada on alzines i roures s'arrelen en un ferm prou escarpat, per sobre la Rabassada, abans d'arribar a la corba de la font del Bacallà. Aquest tram fa 567 metres. Després el pont de 144 metres, salvarà la vall fins a la recta de la Rabassada”, explica el veí del barri.

Menystingudes com se senten, "un cop més", per les administracions, les veïnes denuncien que, a més, el projecte pretén obrir un nou camí per la zona més vulnerable de la font del Bacallà i que, a l'hora, passen de llarg pel barri, sense fer cap enllaç d'aquest equipament amb la barriada. “Seguirem patint les incomoditats i perills que comporta la manca d'accessibilitat des del barri, ja que creuar la Rabassada és un perill per als caminants” comenta en Juli. En una de les trobades amb els tècnics de l'ajuntament que estan duent a terme el projecte es va demanar que situar un semàfor podria permetre a les veïnes creuar la Rabassada sense haver de jugar-se la vida, però sembla que no és possible. Fer una passarel·la de gairebé 150 metres sí. "Altre tema és si realment és necessari gastar tants milions en un macropont, quant el barri i els veïns pateixen tants dèficits socials pels quals no hi ha pressupost", lamenta el veí.

Vés a l'enllaç de La Directa: http://directa.cat/noticia/veins-collserola-denuncien-manca-participacio-un-projecte-que-pocs-dies-quedara-aprovat

Redescobreixen al pantà de Vallvidrera una planta aquàtica que es creia extingida a Catalunya

BARCELONA, 30 Ene. (EUROPA PRESS) -

   Una investigació portada a terme en el curs sota del riu Ebre (Tarragona) i en el pantà de Vallvidrera (Barcelona) ha permès redescobrir la planta aquàtica --'Spirodela polyrrhiza'--, una espècie que es creia extingida a Catalunya des de fa més de 80 anys.

   El treball, que publica les revistes 'Flora Montiberica' i 'Orsis', se centra en una planta que té un disc flotant del qual pengen les arrels, sense fulles, i amb un diàmetre d'aproximadament 10 mil·límetres, el que la converteix en una de les més grans de la família de les llenties d 'aigua.

   Els investigadors, del Departament d'Ecologia de la Universitat de Barcelona (UB) i de l'empresa Mediodes, han observat que la planta es troba en aiguamolls i marges de rius grans, compartint l'hàbitat amb altres espècies de llenties d'aigües o macrofits.

   'Spirodela polyrrhiza' té una distribució mundial i a la Península es troba a la conca hidrogràfica atlàntica, si bé a Catalunya només era coneguda a la zona de l'Empordà --esmentada fa més de 80 anys-- i no s'havia identificat mai a la conca de l'Ebre ni en els voltants de Barcelona, i per extensió tampoc a la conca mediterrània.

   Els científics assenyalen al treball la necessitat de protegir l'espècie i garantir la seva conservació, ja que tot i que pot viure en zones amb una alta concentració de nutrients i matèria orgànica, un augment de la temporalitat de les aigües pot disminuir les poblacions.

Font:http://www.europapress.cat/societat/noticia-redescobreixen-lebre-planta-aquatica-creia-extingida-catalunya-20140130144633.html

Foto: UB

Red Eléctrica Española vol una MAT que travessi Collserola per l'aire

A Catalunya hi ha tres MAT més planificades, i una d'aquestes reforçaria l'àrea metropolitana. El ministeri d'Indústria, amb la crisi, se les està replantejant, però alguna d'aquestes es farà.

   




Font: www.ara.cat


Per ampliar coneixements:
Documental: LA MAT ¿A DÓNDE NOS LLEVA EL PROGRESO?
http://vimeo.com/15227281