- Un veí pinta, ahir, a la plaça de Vallvidrera, un ‘sí’ en un munt de neu que encara resisteix des de dilluns. Foto: josep garcía
CARLOS MÁRQUEZ DANIEL
BARCELONA
Vallvidrera
va trencar ahir el vell proverbi democràtic de votar un dia i callar
quatre anys amb la celebració d’un referèndum sobre l’administració
pública del barri. «¿Creus que un govern des de la muntanya milloraria
la gestió i els serveis de Collserola?», havien de respondre els prop
de 2.200 residents més grans de 16 anys. A les tres de la tarda, hora
del tancament electoral, havien votat 864 persones, 851 de les quals
(el 98,5%) van donar un convençut sí al ferm toc d’atenció a l’ajuntament.BARCELONA
«Ha sigut un èxit, el barri ha demostrat que els polítics del districte de Sarrià-Sant Gervasi s’equivoquen amb la seva actitud prepotent i que ja és hora de deixar de prendre decisions des d’un despatx», comentava Francesc Comulada, membre de l’associació de veïns Mont d’Orsà, convocant d’aquesta consulta que ha tingut molt present mantenir-se ben allunyada de qualsevol contacte polític. La satisfacció estava més que justificada: hi va participar un 38,75% del cens i els sufragis recollits són el 70% del total de vots (1002) emesos en les eleccions municipals de fa tres anys.
FESTA I MALESTAR / Música en directe i una botifarrada es van encarregar de camuflar el malestar dels veïns. Un carrer sense asfaltar, una electricitat que no arriba, una vorera que no hi és, un semàfor inútil, unes màquines llevaneu que semblen joguines... Ningú venia sense la seva anècdota o desgràcia particular, i tots coincidien a reclamar un districte propi per al barri. «No discutim que s’hi estigui invertint molt. El problema és que ho destinen a coses que no són necessàries i s’obliden de les que són imprescindibles des de fa anys», va comentar Comulada.
Cap a la una del migdia es va acostar a votar l’advocat i periodista Javier Nart, que va fer gala de les seves habituals paraules sense eufemismes: «Estem fins als collons de l’ajuntament de Sarrià, patim una degradació urbanística tremenda i ara ha arribat l’hora de crear un districte propi». «No es pot dirigir un barri sense consultar la gent», va afegir. El conegut escriptor i habitual tertulià de tele i ràdio va aclarir que el fet d’ignorar Vallvidrera «no és una cosa d’ara» i va animar l’ajuntament a adonar-se «una vegada per totes» que la muntanya «és diferent i que requereix una gestió diferent».
JOVES AMB HUMOR / L’associació de joves de Vallvidrera va posar el sentit de l’humor en el referèndum. Erik, Cesc, Lucas, Ferran i molts altres nois d’uns 17 anys venien samarretes i feien de comentaristes de l’absurd. «Volem un aeroport i un port esportiu al pantà. ¡Ah! I és indignant que no tinguem un volcà», indicava Francesc, entre les rialles de la resta. Moltes nits, explicaven, han de pujar caminant des de Sarrià perquè el funicular tanca de matinada i deixa la muntanya aïllada, ja que cap bus de TMB connecta amb la gran ciutat, ni de dia ni de nit.
Raimon i Rocío van anar corrents a votar quan van saber que es feia la consulta. Viuen a les Planes, un barri partit entre Barcelona i Sant Cugat. «Ens encantaria estar a la part de Sant Cugat, on paguen menys IBI, tenen gas i millors serveis. Això sí, si em deixes escollir, em quedo amb la independència».
Veure video
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada