PRESIDEIX UNA ASSOCIACIÓ MUSICAL DE VALLVIDRERA | Administratiu
Amb la batuta Jordi Fornos ha
substituït les batalles reivindicatives veïnals del barri de Vallvidrera
per la música. El seu somni fet realitat es va gestar amb els
pastorets.
Jordi Fornos: «Amb les entitats culturals es fa barri
Vallvidrera és un barri que dóna la nota,
però la nota musical. En això hi té molt a veure Jordi Fornos
(Barcelona, 1957), que dirigeix associacions que sonen en aquesta zona
del districte de Sarrià. Fornos, que ara presideix l'Associació d'Amics
de la Música de Vallvidrera (AAMV), va començar a l'associació de veïns
i, després d'abandonar aquesta reivindicació, es va bolcar en altres
fronts on no li falta la feina.
-Res a veure la seva obligació amb la seva devoció.
-La meva vida comença al sortir de la meva feina en una empresa
pública.
-¿Què fa?
-Estic implicat en molts fronts. Vaig començar en associacions de veïns, però em vaig retirar per criar els meus fills. Vaig tornar amb saba nova. Vaig deixar la lluita veïnal perquè hi ha un moment que si et falta lideratge i creativitat és millor que et retiris perquè ja no motives la gent.
-I va canviar d'aires.
-Tot va començar amb la broma que no ens atrevíem a representar els pastorets i ho vam fer. Vam aconseguir fer una adaptació molt especial de l'obra. Avui són la nostra senya d'identitat. Cada any les set sessions que fem atrauen un miler de persones. Ara són el nostre gran èxit. Fins i tot el centre cívic Manuel Vázquez Montalbán ha d'acabar el seu programa d'activitats al novembre perquè al desembre el col·lapsem amb les representacions. Per això, tinc clar que amb les associacions culturals també es fa barri, no tot és reivindicar un carrer.
-¿El moviment veïnal s'ha de
renovar?
-El lideratge del moviment veïnal, i ho dic carinyosament, s'ha de renovar. Vallvidrera té uns problemes molt específics. Són nuclis disseminats i hi ha greus problemes d'aparcament. Aquí o s'aparca a la plaça o no hi ha cap altre lloc. Hi ha cotxes fins i tot en tercera fila, fins i tot a les voreres. En altres barris, per exemple, no tenen aquest problema.
-¿Quan es comença a vincular a les entitats artístiques?
-Fa 14 anys. L'Escola Nabí va crear una activitat extraescolar a través d'una escola que es diu Centre d'Ensenyament Musical de Barcelona (CEMB). L'activitat va ser tot un èxit. Dels 200 alumnes, gairebé un centenar s'hi van apuntar. Després les classes es van suspendre però molts pares no ens hi vam conformar i vam decidir reactivar-les. Per això, i després de lluitar, vam crear l'Associació d'Amics de la Música de Vallvidrera perquè el CEMB pogués continuar impartint les classes. I ara ens hem llançat a fer concerts. Al centre hi tenim un grup de cambra i bàsicament formem tant en el llenguatge musical com en el d'instruments. Hi ha alumnes des dels 5 fins als 64 anys. Vallvidrera és un barri amb molta música.
-¿Hi ha alguna raó especial perquè el barri s'hagi bolcat en les activitats musicals?
-És pura coincidència, però cada vegada n'hi ha més. Tenim la Coral Collserola; els Clàssics de Vallvidrera, que són un grup de veïns que es reuneixen per tocar música clàssica; el grup Folkserola (contracció de folklore i Collserola), que toca música tradicional. Fins i tot els pastorets són musicals. Ara, a més a més, una família ha rehabilitat l'antiga biblioteca Almirall i la lloguen per fer-hi concerts.
-¿Els falten espais?
-Aquesta és una vella reivindicació. Estem negociant amb el districte perquè el mercat de Vallvidrera, que va tancar l'any passat, es converteixi en un centre cultural que a més de servir per als assajos sigui la seu d'una dotzena d'entitats ciutadanes.
-¿Aquest espai significarà afrontar nous reptes?
-La nostra filosofia és canalitzar el que tenim a casa.
-¿I què hi tenen, a casa?
-Gent que toca i que fa els seus primers passos. L'altre repte és recórrer a l'escola perquè els alumnes puguin presentar els seus treballs.
-¿Projectes immediats?
-Actuarem a l'acte institucional que el districte celebrarà el 16 de setembre amb motiu de la Diada. I, com a mínim, volem mantenir el que tenim. Molts pares creiem que la música és una disciplina de moltes coses: matemàtiques, filosofia... I, a més a més, mentre els nois fan això no estan fent una altra cosa.
BERTA MATEU
Informació publicada en la página 36 de la secció de Distritos de l'edició impresa del dia 08 de setembre de 2010 de El Periodico de Catalunya
-La meva vida comença al sortir de la meva feina en una empresa
pública.
-¿Què fa?
-Estic implicat en molts fronts. Vaig començar en associacions de veïns, però em vaig retirar per criar els meus fills. Vaig tornar amb saba nova. Vaig deixar la lluita veïnal perquè hi ha un moment que si et falta lideratge i creativitat és millor que et retiris perquè ja no motives la gent.
-I va canviar d'aires.
-Tot va començar amb la broma que no ens atrevíem a representar els pastorets i ho vam fer. Vam aconseguir fer una adaptació molt especial de l'obra. Avui són la nostra senya d'identitat. Cada any les set sessions que fem atrauen un miler de persones. Ara són el nostre gran èxit. Fins i tot el centre cívic Manuel Vázquez Montalbán ha d'acabar el seu programa d'activitats al novembre perquè al desembre el col·lapsem amb les representacions. Per això, tinc clar que amb les associacions culturals també es fa barri, no tot és reivindicar un carrer.
-¿El moviment veïnal s'ha de
renovar?
-El lideratge del moviment veïnal, i ho dic carinyosament, s'ha de renovar. Vallvidrera té uns problemes molt específics. Són nuclis disseminats i hi ha greus problemes d'aparcament. Aquí o s'aparca a la plaça o no hi ha cap altre lloc. Hi ha cotxes fins i tot en tercera fila, fins i tot a les voreres. En altres barris, per exemple, no tenen aquest problema.
-¿Quan es comença a vincular a les entitats artístiques?
-Fa 14 anys. L'Escola Nabí va crear una activitat extraescolar a través d'una escola que es diu Centre d'Ensenyament Musical de Barcelona (CEMB). L'activitat va ser tot un èxit. Dels 200 alumnes, gairebé un centenar s'hi van apuntar. Després les classes es van suspendre però molts pares no ens hi vam conformar i vam decidir reactivar-les. Per això, i després de lluitar, vam crear l'Associació d'Amics de la Música de Vallvidrera perquè el CEMB pogués continuar impartint les classes. I ara ens hem llançat a fer concerts. Al centre hi tenim un grup de cambra i bàsicament formem tant en el llenguatge musical com en el d'instruments. Hi ha alumnes des dels 5 fins als 64 anys. Vallvidrera és un barri amb molta música.
-¿Hi ha alguna raó especial perquè el barri s'hagi bolcat en les activitats musicals?
-És pura coincidència, però cada vegada n'hi ha més. Tenim la Coral Collserola; els Clàssics de Vallvidrera, que són un grup de veïns que es reuneixen per tocar música clàssica; el grup Folkserola (contracció de folklore i Collserola), que toca música tradicional. Fins i tot els pastorets són musicals. Ara, a més a més, una família ha rehabilitat l'antiga biblioteca Almirall i la lloguen per fer-hi concerts.
-¿Els falten espais?
-Aquesta és una vella reivindicació. Estem negociant amb el districte perquè el mercat de Vallvidrera, que va tancar l'any passat, es converteixi en un centre cultural que a més de servir per als assajos sigui la seu d'una dotzena d'entitats ciutadanes.
-¿Aquest espai significarà afrontar nous reptes?
-La nostra filosofia és canalitzar el que tenim a casa.
-¿I què hi tenen, a casa?
-Gent que toca i que fa els seus primers passos. L'altre repte és recórrer a l'escola perquè els alumnes puguin presentar els seus treballs.
-¿Projectes immediats?
-Actuarem a l'acte institucional que el districte celebrarà el 16 de setembre amb motiu de la Diada. I, com a mínim, volem mantenir el que tenim. Molts pares creiem que la música és una disciplina de moltes coses: matemàtiques, filosofia... I, a més a més, mentre els nois fan això no estan fent una altra cosa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada