Ja fa un any!!!!

 Vallvidrera: fang i asfalt.
Font: www.wikidiario.info

A Vallvidrera els problemes augmenten dia rere dia. Tal i com explica Francesc Comulada, president de l’associació de veïns Mont d’Orsà, en tema de carrers el barri es troba en una situació tercermundista. En els últims set anys tan sols s’han asfaltat vint-i-cinc metres de carrer, un rècord que cap barri de Barcelona estaria orgullós de lluir. A més, els obstacles no acaben al paviment. Un cop han aconseguit sortir de casa, els veïns es troben amb noves traves: transport públic nocturn inexistent, manca d’equipaments per gent gran, insuficiència de zones d’aparcament i cap pavelló esportiu cobert.
Francesc viu i pateix en primera persona totes aquests entrebancs. Tots ells de necessitat bàsica, però a ulls de la regidoria del districte de Sarrià-Sant Gervasi, impossibles de resoldre. Impossibles de fet no, però no considerats prou importants com per ser atesos. Les inversions que es fan al barri, com bé explica en Francesc, no responen al que els cal als veïns. A tall d’exemple, ara tenen un nou camp de futbol que, en realitat, ni l’han demanat ni els fa falta. Vallvidrera-Tibidadabo-Les Planes està acostumat a ser ignorat, a no ser escoltat, però ja n’ha tingut prou.
Així ho demostra l’augment de l’afluència a les reunions de veïns de l’associació de Mont d’Orsà. En pocs mesos ha passat de quinze assistents a més de setanta. Aquestes reunions han estat l’epicentre d’un seguit de reivindicacions que han reforçat els vincles d’unió entre tots els habitants de la zona. I com bé és sabut, la unió fa la força.
En una d’aquestes reunions, Francesc Comulada i Daniel de Simón van proposar convocar una consulta pel dia 13 de març per decidir el tipus d’organització més adient per Vallvidrera. Arribat el dia, a les nou del matí Francesc arribà a la plaça per acabar de preparar els últims detalls. Al llarg de la jornada l’aire es va anar perfumant de determinació i desig d’independència, proba de la reafirmació del poble. Van passar per les urnes més de 800 veïns. Un 98% d’ells van respondre “sí” a la pregunta “Creieu que un govern des de la muntanya milloraria la gestió i serveis de Collserola?”.

Gran ambient durant el dia del referèndum.  

En Francesc va arribar a casa satisfet, content amb la participació i pensant que a poc a poc està aconseguint el seu objectiu veïnal. Però sap que la lluita tot just acaba de començar. La consulta ha suposat un toc d’atenció per al districte, conscient ara que els veïns no creuen en l’actual gestió. El problema potser rau en l’amplia extensió del districte, amb barris molt diferents i de naturalesa diversa. I és que a dalt, a la muntanya, reivindiquen una gestió pròpia, descentralitzada, i que conegui i entengui les necessitats reals de cada zona.
En els últims dies s’ha fet un pas més cap endavant. S’està elaborant un document conjunt entre tots els veïns per recollir totes les necessitats d’equipaments i serveis. Aquest text serà la base del pacte per Vallvidrera-Tibidabo-Les Planes a l’hora de dur a terme les reformes reals.
Desprès d’una reunió amb els veïns, el següent esglaó per a Francesc serà aconseguir que l’alcalde de Barcelona assisteixi a la propera trobada entre les associacions del barri i la regidora del districte. Francesc sap ara que la seva lluita no és en va. Ja queda menys perquè arribi el dia en què, malgrat la pluja, no pateixi per les sabates de l’endemà.