L'hortet de Barcelona
Vallvidrera reivindica, amb la I Fira Agrícola de Collserola, la recuperació dels productes de la terra i l'agricultura urbana com a font de sostenibilitat ecològica i de salut
La I Fira Agrícola de Collserola va oferir un tast d'una varietat de tomàquets que es conreaven antigament a Vallvidrera Foto: JOSEP LOSADA.
Els tomàquets, a vegades, tenen gust
de tomàquet. “Només quan són de l'hort i sense pesticides”, puntualitza
una senyora gran, amb la mirada clavada en un plat ple d'aquesta
hortalissa vermellosa. Els que té davant dels nassos són d'una varietat
de Collserola que si no fos per en Pepitu, un veí de Vallvidrera,
s'haurien perdut. Es veu que aquest senyor octogenari havia arraconat al
fons d'un calaix de casa seva les llavors d'aquests tomàquets –“que ja
conreava la seva mare”–, i que ara un grup d'amants dels productes de la
terra han recuperat.
Ahir en van oferir un tast a la I Fira Agrícola de Collserola, organitzada per les associacions de veïns de Mas Sauró i Mont d'Orsà de Vallvidrera.“Vallvidrera vol recuperar la terra, les varietats antigues”, explicava Damià Gibernet, reivindicant una cultura agrícola sostenible en una zona amb molta tradició de conreus. “Antigament, les muntanyes de Vallvidrera eren camps de vinya. I a les cases de tota la vida tothom tenia un hortet”, justificava assenyalant la vintena de paradetes amb hortalisses ecològiques que l'envoltaven. Als tomàquets “recuperats”, s'hi afegien ahir altres varietats d'hortalisses ecològiques, mel, melmelades, pa, plantes medicinals i tallers per crear un hortet al balcó de casa. Ningú no tenia excusa. Engràcia Valls, d'Horturbà, una de les responsables d'aquesta iniciativa, explicava que el més important d'aquest tipus d'idees és “fer xarxa” entre entitats, tot i que reconeixia amb un punt d'orgull que cada vegada hi ha més persones interessades a “menjar sa i ecològic”. Aquesta empresa havia col·locat amb força èxit unes jardineres amb potes per plantar-hi enciams i fer-hi compostatge. Al costat, un senyor feia pedagogia amb plantes medicinals, i a l'altra punta de la fira un altre home intentava fomentar el consum de les figues de moro, “les grans oblidades”. Els assistents aprofitaven l'ocasió per fer consultes, i els experts, per donar consells.
Ahir es va plantar la llavor –mai més ben dit– d'un experiment que pretén tenir continuïtat. La gent en va sortir satisfeta, sobretot després de tastar aquells tomàquets carnosos de pell fina, sense gaires llavors, aromàtics i d'un gust que desafia fins i tot el paladar dels gurmets, que un bon dia no fa gaire en Pepitu va treure del fons d'un calaix.
Ahir en van oferir un tast a la I Fira Agrícola de Collserola, organitzada per les associacions de veïns de Mas Sauró i Mont d'Orsà de Vallvidrera.“Vallvidrera vol recuperar la terra, les varietats antigues”, explicava Damià Gibernet, reivindicant una cultura agrícola sostenible en una zona amb molta tradició de conreus. “Antigament, les muntanyes de Vallvidrera eren camps de vinya. I a les cases de tota la vida tothom tenia un hortet”, justificava assenyalant la vintena de paradetes amb hortalisses ecològiques que l'envoltaven. Als tomàquets “recuperats”, s'hi afegien ahir altres varietats d'hortalisses ecològiques, mel, melmelades, pa, plantes medicinals i tallers per crear un hortet al balcó de casa. Ningú no tenia excusa. Engràcia Valls, d'Horturbà, una de les responsables d'aquesta iniciativa, explicava que el més important d'aquest tipus d'idees és “fer xarxa” entre entitats, tot i que reconeixia amb un punt d'orgull que cada vegada hi ha més persones interessades a “menjar sa i ecològic”. Aquesta empresa havia col·locat amb força èxit unes jardineres amb potes per plantar-hi enciams i fer-hi compostatge. Al costat, un senyor feia pedagogia amb plantes medicinals, i a l'altra punta de la fira un altre home intentava fomentar el consum de les figues de moro, “les grans oblidades”. Els assistents aprofitaven l'ocasió per fer consultes, i els experts, per donar consells.
Ahir es va plantar la llavor –mai més ben dit– d'un experiment que pretén tenir continuïtat. La gent en va sortir satisfeta, sobretot després de tastar aquells tomàquets carnosos de pell fina, sense gaires llavors, aromàtics i d'un gust que desafia fins i tot el paladar dels gurmets, que un bon dia no fa gaire en Pepitu va treure del fons d'un calaix.
Publicat a
- El Punt Barcelona 06-09-2010 Pàgina 48
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada