Hola, aquest matí he pogut llegir-me l'article sobre les futures obres a Santa Maria de Vallvidrera, a la pàgina 9 de l'edició de Maig 2010 de la revista Vall De Vidre. Com a nou habitant de Vallvidrera, però sobretot com a pare d'un fill que gaudeix de l'aprenentatge a l'escola WALDORF Rosa d'Abril de Vallvidrera, durant aquests tres últims anys, us escric per a mostrar el meu desacord amb la redacció de part de l'article.
Els que hem gaudit de l'entorn de l'escola aquests anys (nens, mestres i pares), hem tingut present que tots els que hi erem formavem part d’una mateixa familia, incloent per suposat a tota les persones que hi conviuen als terrenys de la Rectoria. El senyor que viu a la caseta prefabricada, el senyor i la senyora que viuen a la rulot, els senyors que viuen a la barraca, tots tenen noms i cognoms i són persones a les que potser la vida no els ha tractat tant bé com a d'altres. També el Mossén que sovint ve a cuidar el seu jardí del pati petit. Amb tots ells, els nens han interactuat, en el pas d'aquests anys, i de ben segur que més d'un s'en recordaran dels seus noms, per molts anys...
Jo personalment en aquests tres anys he pogut parlar alguna vegada amb cadascun d'ells, amb alguns més que amb altres, i sempre he trobat una bona resposta i de vegades una història interessant de les seves vides. Sí, són persones i que pel que respecta amb la relació amb l'escola, que jo tingui constància, sempre hi ha hagut una col.laboració recíproca.
El que vull expresar, és que no trobo apropiat de l'article és quan es parla de "neteja" de l'entorn, referint-se a la gent que hi conviu, com si fóssin objectes, i que sembla que per a alguns són un greu problema. Aquestes persones s'han cuidat de mantenir l'ordre i la neteja del lloc durant els anys que jo vaig per l’escola. Aquestes persones amb aquesta nova situació que es presenta, hauran de buscar-se la vida per un altre lloc, amb les dificultats que aixó comporta avui en dia. Aquí si que encerto a trobar un problema per a aquestes persones.
A títol personal aclarir també, que l’escola WALDORF Rosa d’Abril de Vallvidrera mai ha de ser un problema per a ningú, i que tampoc tanca, més aviat no ha aconseguit cap acord amb l’Arquebisbat per a continuar amb la seva ensenyança en aquesta ubicació tant privilegiada pels nens i que continuarà amb el seu treball en la escola d’infants Rosa d’Abril-Gràcia, que funciona des de fa anys dins el barri de Gràcia.
Agraint l’oportunitat que es dona des d’aquest blog per a expresar-se lliurement, rebeu una cordial salutació.
Hola, aquest matí he pogut llegir-me l'article sobre les futures obres a Santa Maria de Vallvidrera, a la pàgina 9 de l'edició de Maig 2010 de la revista Vall De Vidre. Com a nou habitant de Vallvidrera, però sobretot com a pare d'un fill que gaudeix de l'aprenentatge a l'escola WALDORF Rosa d'Abril de Vallvidrera, durant aquests tres últims anys, us escric per a mostrar el meu desacord amb la redacció de part de l'article.
ResponEliminaEls que hem gaudit de l'entorn de l'escola aquests anys (nens, mestres i pares), hem tingut present que tots els que hi erem formavem part d’una mateixa familia, incloent per suposat a tota les persones que hi conviuen als terrenys de la Rectoria. El senyor que viu a la caseta prefabricada, el senyor i la senyora que viuen a la rulot, els senyors que viuen a la barraca, tots tenen noms i cognoms i són persones a les que potser la vida no els ha tractat tant bé com a d'altres. També el Mossén que sovint ve a cuidar el seu jardí del pati petit. Amb tots ells, els nens han interactuat, en el pas d'aquests anys, i de ben segur que més d'un s'en recordaran dels seus noms, per molts anys...
Jo personalment en aquests tres anys he pogut parlar alguna vegada amb cadascun d'ells, amb alguns més que amb altres, i sempre he trobat una bona resposta i de vegades una història interessant de les seves vides. Sí, són persones i que pel que respecta amb la relació amb l'escola, que jo tingui constància, sempre hi ha hagut una col.laboració recíproca.
El que vull expresar, és que no trobo apropiat de l'article és quan es parla de "neteja" de l'entorn, referint-se a la gent que hi conviu, com si fóssin objectes, i que sembla que per a alguns són un greu problema. Aquestes persones s'han cuidat de mantenir l'ordre i la neteja del lloc durant els anys que jo vaig per l’escola. Aquestes persones amb aquesta nova situació que es presenta, hauran de buscar-se la vida per un altre lloc, amb les dificultats que aixó comporta avui en dia. Aquí si que encerto a trobar un problema per a aquestes persones.
A títol personal aclarir també, que l’escola WALDORF Rosa d’Abril de Vallvidrera mai ha de ser un problema per a ningú, i que tampoc tanca, més aviat no ha aconseguit cap acord amb l’Arquebisbat per a continuar amb la seva ensenyança en aquesta ubicació tant privilegiada pels nens i que continuarà amb el seu treball en la escola d’infants Rosa d’Abril-Gràcia, que funciona des de fa anys dins el barri de Gràcia.
Agraint l’oportunitat que es dona des d’aquest blog per a expresar-se lliurement, rebeu una cordial salutació.
Mario Badosa Cases
T'agraim molt els teus comentaris i critiques. Lamentem que l'article t'hagi pogut ferir en algun sentit.
ResponElimina